M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Descripció de l’activitat: Amb aquesta entrada m’ha semblat oportú fer un parèntesi en la proposta descrita fins ara sobre la guia DUA per donar a conèixer les diferents activitats que estic duent a terme en el dia a dia del Pràcticum. En la meva estada a l’EAP de Lleida, acompanyo la psicopedagoga en totes les seves funcions, des de la intervenció directa fins a la gestió i seguiment de casos.

Paral·lelament, he pogut assolir una fita important del meu projecte: la Guia de detecció diferencial i suports universals, ja ha estat presentada formalment a l’equip docent de Cicle Mitjà. Després d’aquesta sessió de transferència, actualment estic esperant que els mestres la implementin i en facin la valoració a través del qüestionari de Google Forms que els he facilitat.

Mentre es recullen aquestes dades, continuo col·laborant activament en les tasques habituals del servei, com ara: avaluacions psicopedagògiques per a la detecció de trastorns de l’espectre autista (TEA), informes de discapacitat o detecció de QI límit i altres patologies, així com l’administració de proves formals com el WISC-V. També participo en les reunions de coordinació amb els mestres, en les sessions de devolució d’informació a les famílies i, a causa de la proximitat del final de curs, en l’orientació acadèmica d’alumnes d’ESO cap a Cicles Formatius o IFE.

Objectius: Conèixer i participar en el procés d’avaluació diagnòstica i en l’ús d’eines formals (WISC-V, test de Caras, etc) en diferents contextos educatius. Col·laborar en les tasques d’orientació acadèmica i professional de l’alumnat de Secundària per garantir la continuïtat formativa. Analitzar la dinàmica de treball en xarxa de la psicopedagoga amb els equips docents, les famílies i els serveis educatius.

Reflexió personal fonamentada i crítica:  Les funcions de la figura de l’EAP són àmplies, variades i molt centrades en tasques de coordinació i derivació. Des d’una perspectiva crítica, aquesta realitat institucional feia molt difícil plantejar una proposta d’intervenció tancada o centrada en el seguiment d’un únic alumne concret. Per aquest motiu, es va decidir que el disseny de la guia era l’opció més viable i eficaç , ja que permet oferir una resposta global a l’elevada demanda d’assessorament sobre dislèxia que es presenta de manera específica a l’Escola Mirasan.

Aquesta tria respon al model d’assessorament col·laboratiu i sistèmic que defensen autors com Sánchez (2000), on el professional no actua com un expert aïllat, sinó com un agent que facilita processos de reflexió conjunta a l’escola. L’EAP esdevé un servei de suport a la institució que, segons Badia, Mauri i Monereo (2004), ha de potenciar l’autonomia dels centres i el desenvolupament de la seva pròpia pràctica educativa. Participar en tota la varietat d’accions diàries em permet connectar i aplicar de manera real els aprenentatges treballats al llarg del màster, des de la comprensió del Decret 150/2017 d’escola inclusiva fins a les habilitats de comunicació i l’empatia en les entrevistes familiars.

Evidències: Com a mostres de les diferents tasques realitzades en la pràctica, es registren:

• Presentació de la guia al claustre: El material utilitzat per a l’explicació de la guia de Cicle Mitjà davant l’equip de mestres (concretament, el tríptic en versió de paper).

• El qüestionari d’avaluació digital: El formulari de Google Forms dirigit als docents per recollir el seu feedback sobre la utilitat del recurs.

• Fulls de buidatge anònims del WISC-V: Les graelles amb els resultats de la prova que s’utilitzen com a base per a la proposta de suports a les escoles i devolució d’informació a les famílies.

Avaluació de la intervenció: La combinació d’atendre les tasques habituals del servei i avançar en la intervenció de la guia està sent un procés molt positiu. Haver assolit la fase de presentació del recurs al claustre suposa el compliment d’un dels compromisos centrals del projecte.

Ara, el focus es troba en el seguiment de l’avaluació dels resultats immediats. Tot i que el procés està condicionat pel temps que els docents necessitin per respondre el formulari en aquesta època de final de curs, disposar d’aquestes dades digitals  donarà els indicadors de referència necessaris per valorar si l’eina ha estat percebuda com un recurs útil. El grau de satisfacció és elevat perquè el contacte diari amb l’escola em demostra que la feina habitual de l’EAP i el projecte de la guia es complementen i es retroalimenten constantment.

Observacions personals: Participar directament en aquesta realitat laboral em permet comprovar que de vegades el marc teòric de l’escola inclusiva i la pràctica real dels serveis educatius van lligats. No obstant això, s’observen petites contradiccions en el dia a dia. Per exemple, la demanda constant dels centres per aconseguir un diagnòstic clínic immediat xoca amb la visió psicopedagògica de valorar el context d’aula i aplicar mesures de suport universals abans d’etiquetar l’infant.

A aquesta situació es suma una dificultat important en la gestió externa, el personal del CSMIJ, per acceptar la valoració d’un infant, acostuma a sol·licitar un gran nombre de proves complementàries prèvies. Aquest nivell d’exigència i burocràcia alenteix i dificulta notablement el procés de derivació que ha de fer l’orientadora de l’EAP, actuant com un obstacle important que retarda la resposta d’atenció a l’alumnat.

Així mateix, l’orientació en l’etapa de l’ESO al final de curs demana posar en joc unes habilitats interpersonals molt delicades, ja que es gestionen les expectatives de futur de l’alumnat i de les seves famílies. L’experiència em demostra la importància de saber escoltar, organitzar els temps d’actuació i actuar amb flexibilitat dins de la complexitat del teixit escolar.

Referències bibliogràfiques:

Badia, A., Mauri, T. i Monereo, C. (2004). La pràctica psicopedagògica en l’educació formal. Editorial UOC.

Generalitat de Catalunya. (2017). Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7477.

Sánchez, E. (2000). El asesoramiento psicopedagógico: un estudio observacional sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con los profesores. Infancia y Aprendizaje, 91, 55-77.