M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Descripció de l’activitat: Atès que actualment estic esperant que els mestres de Cicle Mitjà de l’Escola Mirasan responguin el Google Forms per avaluar la guia, aprofitaré aquesta quarta entrada per continuar aprofundint en les tasques clau que es fan a l’EAP. En la meva última visita de pràctiques d’aquesta setmana, l’activitat es va dividir en dues funcions molt interessants:

D’una banda, vaig poder veure en primera persona el paper de l’EAP com a mediador institucional. Bàsicament, fem de pont entre les escoles i els Serveis Territorials del Departament d’Educació a l’hora de gestionar els recursos més complexos. En concret, ens encarreguem de recollir tota la informació per tal d’elaborar la justificació tècnica i tota la paperassa per demanar suports intensius, com són les SIEI o les SIEI Plus.

D’altra banda, vaig acompanyar la meva tutora a fer una visita d’assessorament a una escola d’infantil (de I3 a I5). La feina de la psicopedagoga aquí va ser la de reunir-se amb les mestres per escoltar les seves demandes, entrar a les aules per fer observacions directes del grup-classe i, a partir d’aquí, analitzar quines de les necessitats que ens demanaven es podien tramitar de manera prioritària.

Objectius: Conèixer els canals administratius i els criteris tècnics de mediació per a la sol·licitud de recursos d’alta intensitat (SIEI / SIEI Plus). Participar en les funcions d’intervenció precoç i detecció en l’etapa de 3 a 6 anys mitjançant metodologies d’observació en el context d’aula ordinària. I finalment, analitzar la viabilitat de les demandes del professorat d’Infantil d’acord amb els marcadors del desenvolupament i el principi de personalització.

Reflexió personal fonamentada i crítica: La coordinació de recursos de suport intensiu com el SIEI demostra clarament el paper de l’EAP com a dinamitzador de l’escola inclusiva, d’acord amb el Decret 150/2017. Com exposen Badia, Mauri i Monereo (2004), l’assessorament psicopedagògic requereix que el professional actuï optimitzant els recursos del territori per garantir la igualtat d’oportunitats. La sol·licitud d’aquests suports col·lectius no s’ha d’entendre com una mesura de segregació, sinó com un recurs del mateix centre per minimitzar les barreres d’aprenentatge.

En aquesta etapa, a més, s’observa un fenomen molt evident en el dia a dia, l’impacte de l’exposició a les pantalles en el desenvolupament infantil. En alguns casos dels centres que estic assistint, s’ha demostrat, en línia amb investigacions internacionals com la de Tamana et al. (2019), que moltes de les conductes que de vegades s’identifiquen com a possibles alteracions del llenguatge o dèficit d’atenció disminueixen de forma molt significativa quan les famílies regulen o eliminen l’ús de dispositius digitals a casa. Com assenyala de manera crítica Desmurget (2020), aquest abús digital de vegades emmascara problemes que realment responen a una manca d’estimulació contextual bàsica. La intervenció de l’orientador, per tant, ha d’anar més enllà de l’aula i centrar-se també en un assessorament familiar que promogui hàbits de criança més saludables.

Com a mostres de l’activitat professional realitzada durant la implementació, es registren: Notes i anotacions on recollim els motius de consulta i les preocupacions que les mestres d’I3, I4 i I5 ens van transmetre durant la reunió. Anotacions descriptives preses durant la interacció directa dins de les classes, on vam recollir dinàmiques generals del grup, el clima de treball i com responien els nens a les consignes de la mestra.

Avaluació de la intervenció: La valoració d’aquesta sessió és molt positiva, ja que s’ha aconseguit complir amb l’objectiu de diversificar les pràctiques cap al vessant de la intervenció precoç i la gestió en xarxa de recursos del territori. S’observa que l’agenda de treball s’està optimitzant correctament malgrat la manca de temps global pròpia del mes de maig.

El feedback rebut per part de la meva tutora de l’EAP confirma que la recollida de demandes es va realitzar amb èxit. En lloc de donar pas a derivacions de caràcter clínic que es troben fora de l’edat de tall, es van establir acords de col·laboració de caràcter immediat orientats a les necessitats de caràcter emocional, de regulació conductual i del vincle, les quals sí que es poden processar i tenen un impacte positiu directe en el benestar de l’aula des d’un inici. Pel que fa al projecte de la guia, aquesta aturada temporal a l’espera de dades del Google Forms no suposa un retard, sinó un aprenentatge complementari sobre les necessitats dels cicles previs a 3r de Primària.

Observacions personals: Durant la visita a l’escola d’infantil es va fer evident una clara paradoxa en la relació interpersonal amb el professorat. Les mestres manifesten una forta sobrecàrrega i una angoixa real davant la manca de recursos per atendre determinats perfils a les aules. No obstant això, la resposta tècnica de l’EAP, que demana paciència, aplicar mesures universals i respectar el temps maduratiu dels nens, es pot rebre de vegades amb un sentiment de frustració o incomprensió per part dels docents, que demanen solucions més ràpides.

Aquesta distància entre el deure de l’EAP d’evitar etiquetatges innecessaris en edats primerenques i la urgència diària del mestre a l’aula es va saber gestionar gràcies a l’actitud de la meva tutora, que es va centrar a escoltar, validar el seu cansament i oferir estratègies pràctiques d’observació. També és interessant notar com la contradicció de molts símptomes conductuals que es resolen simplement modificant l’entorn digital de l’infant a casa ens obliga, com a psicopedagogues, a obrir nous espais de treball conjunt amb el sistema familiar.

Bibliografia:

Badia, A., Mauri, T. i Monereo, C. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en l’educació formal. Editorial UOC.

Col·legi de Logopedes de Catalunya. (s. f.). PRODISCAT: Protocol de detecció i actuació en la dislèxia. Àmbit educatiu: Etapa de Primària, Cicle Mitjà (3r i 4t). Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.

Desmurget, M. (2020). La fábrica de cretinos digitales: El peligro de las pantallas para nuestros hijos. Península.

Generalitat de Catalunya. (2017). Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7477.

Sánchez, E. (2000). El asesoramiento psicopedagógico: un estudio observacional sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con los profesores. Infancia y Aprendizaje, 23(91), 55-77.

Tamana, J. A., Epooch, V., Brauer, M., Lau, Z., & Mandhane, P. J. (2019). Screen-time is associated with inattention problems in preschoolers: Results from the CHILD birth cohort study. PLOS ONE, 14(4), e0213995.